Afegeix una contrasenya a un PDF

Afegeix contrasenya xifra el PDF amb qpdf `--encrypt` de manera que calgui la contrasenya que fixeu per obrir-lo. Serveix quan l'esborrany ha d'anar per correu i la contrasenya pot anar per un altre canal.

El web exposa un camp `password`. Aquest valor és alhora contrasenya d'usuari i de propietari (tret que l'API enviï també `ownerPassword`). La longitud de clau per defecte és 256. El web no envia `canPrint` ni `canModify`; tots dos queden desactivats per defecte: impressió `none`, modificació `none`. Amb només la contrasenya d'usuari, un receptor no hauria de poder imprimir ni editar en lectors que respectin aquests senyaladors. Abans de tractar-ho com a control de compliment, proveu el fitxer en un lector net.

Recordeu la contrasenya. Nosaltres no la podem restablir. Si perdre-la seria un desastre, conserveu també un original sense xifrar.

És xifratge per contrasenya PDF estàndard, no DRM remot, ni signatura de certificat, ni una manera de retirar fitxers ja enviats. Qui tingui els bytes encara pot endevinar fora de línia; useu una contrasenya llarga i única, no `1234` ni la del correu.

Algunes organitzacions prohibeixen PDF amb contrasenya perquè el DLP no els pot inspeccionar. Comproveu la política abans de xifrar registres de l'empresa. No bloquegeu fitxers que no teniu dret a restringir.

Afegeix contrasenya canvia els bytes del fitxer, així que qualsevol signatura digital existent queda invalidada en el moment en què el fitxer es xifra. Si un document ha de romandre signat de manera verificable, no el xifreu després de signar-lo; o bé xifreu primer i signeu després, o bé distribuïu-lo per un canal que apliqui control d'accés en lloc de contrasenyes PDF.

Els senyaladors de permisos són orientatius. Els visors PDF d'Adobe, d'Apple i els de codi obert no coincideixen en com de estrictament respectar «no imprimir» i «no modificar», i una eina d'escriptori sovint pot saltar-se'ls. Tracteu les restriccions d'impressió i modificació com un sonall que dissuadeix l'ús indegut ocasional, no com un dret exigible. L'única cosa que el xifratge garanteix de debò és que el fitxer no es pot obrir sense la contrasenya.

Trieu una contrasenya que pugueu enviar per un canal a part: un missatge de xat, una trucada, una compartició des d'un gestor de contrasenyes. Enviar el fitxer i la seva contrasenya al mateix correu anul·la el propòsit. Per a un grup, preferiu una contrasenya per destinatari en comptes d'un secret compartit, de manera que es pugui revocar l'accés no compartint el fitxer següent.

Si perdeu la contrasenya, aquí no hi ha cap camí de recuperació. El xifratge de qpdf no es pot revertir sense la clau, i no guardem cap còpia de la vostra contrasenya ni del fitxer. Guardeu la contrasenya en un gestor de contrasenyes i conserveu un mestre sense xifrar de tot allò a què no us pugueu permetre perdre l'accés.

Mentre encara recordeu la contrasenya, «Treu la contrasenya» pot desfer el xifratge. A les pàgines web la resta d'eines us demanen la clau i desbloquegen el fitxer per vosaltres; els clients d'API executen primer «Treu la contrasenya».

Si la normativa prohibeix enviar PDF en clar a un servei d'allotjament per xifrar-los, autoallotgeu-vos.